PROPERES CONVOCATÒRIES

...

Tradueix/Traduce/Translate

Cerca en el bloc

diumenge, 16 de març de 2014

3 COMERÇOS DE CONGRÉS-INDIANS, CONSIDERATS EMBLEMÀTICS

L'Ajuntament ha aprovat un pla per protegir 389 comerços de la Ciutat, que ha considerat com a emblemàtics. En el cas del nostre barri, ha considerat el bar Can Pere, a Felip II, la Bodega Luis al Passeig Maragall i el restaurant Tasca i Vins a la Masia de Can Ros.
La mesura ha estat ocasionada per la pèrdua d'alguns establiments històrics al centre de la ciutat que han sortit a tots els mitjans de comunicació i han creat certa alarma social.
No me'n vull estar de comentar la meva opinió sobre aquesta protecció perquè crec que cal protegir amb sentit, i no de qualsevol manera ni qualsevol cosa. M'explico:
En el lloc on hi ha el Bar Can Pere, recordo quan era un nen que hi havia un bar, el bar del Demetri. Allà anàvem a comprar en els dies d'estiu els polos Camy de gel de 5 o 10 pessetes els nens i nenes de la placeta de l'Espiga. També anàvem a comprar les ampolles del vi "El Baturrico" o les gasoses "Estel" els diumenges. El bar era tan antic com el barri. Després va canviar de mans fins arribar a l'actual propietària, l'Olga, que l'ha convertit en un establiment d'èxit, amb les seves taules plenes de gent els diumenges al matí. I dic tot això per expressar que el bar és un referent al Congrés, i una mostra del petit comerç que entre tots hem de protegir. Respecte de la Bodega Luis es produeix un cas similar en el carrer Pinar del Río. 
Ara bé, examienem el tema  amb més profunditat. Ser un referent és ser un establiment emblemàtic? I dic això molt especialment pel restaurant Tasca i Vins. És cert que està en un edifici protegit, però no crec que el negoci en si pugui ser considerat ni emblemàtic ni tan sols respectuós amb el patrimoni o està encabit. Respectar el patrimoni seria tenir un restaurant com Can Cortada, a Horta, que permet veure tota la masia sense agressions a la seva estructura o a la seva aparença. El Tasca i Vins no ho fa, això. En la meva opinió no és un comerç emblemàtic sinó molt concorregut, i penso que el que ha d'estar protegir és el patrimoni, i que si un dia el restaurant marxa hem de poder gaudir de la masia amb algun negoci (que també podria ser un restaurant, clar) més respectuós. En fi, no crec que el negoci del Tasca i Vins hagi de ser protegit.
I finalment, junt amb les reflexions anteriors, dir-vos que la mesura és, com a mínim, injusta. Només són emblemàtics aquests tres establiments de restauració? A mi se m'acudeixen altres comerços, alguns de més antics o amb major continuïtat dels seus propietaris, o alguns que també són referents per als veïns, com el Plats i Olles, la Farmàcia de la Plaça del Congrés, el forn del "camp de futbol", etc, etc... M'agradaria saber què distingeix els uns dels altres i què ha fet que uns es protegeixin i els altres no. I em sap molt de greu que aquesta mesura arribi uns mesos després del trasllat de la barberia de la Plaça del Congrés, establiment també emblemàtic.

2 comentaris:

Javier Cuchí ha dit...

En el cas del Tasca i Vins et dono la raó, si més no en part: com a tal establiment, emblemàtic, allò que es diu emblemàtic, no ho és; però potser sí es una forma més o menys adequada per protegir l'edifici que sí té un indubtable valor històric més enllà de l'emblematisme.

No et puc discutir el que comentes del Can Pere perquè jo només fa vint anys (gairebé dia per dia) que sóc al barri i no he conegut els temps de què en parles. Per la mateixa raó de veterania tampoc puc comentar amb coneixement i criteri propi les mancances que denuncies, però en les meus blocs ja dic que és una pena que la protecció no hagi arribat abans perquè a hores d'ara ja n'hi ha hagut baixes molt lamentables arreu de la ciutat (el "Palacio del Juguete", la Llibreria Roquer "Jardinets"... i vejam si s'ha hestat atemps de salvar el Colmado Quílez); però, com també dic, els morts ja no tenen remei.

La bodega Lluís crec que és un encert municipal sense objecció possible -des del meu pesonal punt de vista- sobretot perquè els propis ciutadans estem redescobrint les bodegues de la ciutat com a establiments emblemàtics i el Lluís és perfectament a l'alçada del comú denominador.

En tot cas, aquesta protecció una mica a sac és una mesura provisional. Val pensar -no s'ha dit el contrari- que no és una llista tancada i que el diseny definitiu del sistema de protecció del comerç emblemàtic es dibuixarà al llarg dels propers dotze mesos, que és el termini que marca la mesura.

En tot cas, el que sí es molt i molt positiu -sempre des del meu personal punt de vista- és que s'hagi afrontat la problemàtica -entesa així en conjunt- del comerç que forma part de la memòria ciutadana. Si la manera d'afrontarla no és la correcta, per excés o per defecte, bé, ja pressionarem perquè s'acosti a allò que és ideal, però a mí, el que m'ha alegrat molt és que hagi nascut la voluntat política de solucionar el problema.

Enric Fernández-Velilla ha dit...

Veig que no estem en desacord. Jo també crec que bodegues petites de barri està molt bé que es protegeixin. Si t'hi fixes, respecte d'aquests comerços no dic que no s'hagi de protegir, sinó que dubto del qualificatiu "emblemàtics", i crec que si aquests ho són n'hi ha molts més al barri que també. Aquest és el meu dubte: a on fixem els límits.

Amb el darrer que dius estic d'acord. El problema de la desaparició de comerços emblemàtics o històrics és molt greu i cal posar-li fi. Molt especialment perquè es tracta d'un model de comerç i de societat que no podem abandonar a aquesta globalització turística que ens fa perdre la nostra manera de ser i de viure.