Hi ha dies en que sents veritable orgull de formar part d'alguna cosa on intentes aportar-hi el teu granet de sorra. Avui ha estat un d'aquests dies. Per primera vegada en molt de temps els meus veïns i veïnes de Congrés-Indians s'han mobilitzat per una causa comuna: #El20NoesToca.
Tothom diu que al meu barri no es mou mai ningú (excepte les entitats que a tranques i barranques intenten donar-li vida). Però avui ha estat diferent: ha vingut molta gent d'associacions però també particulars per lluitar per un autobús que és absolutament necessari. Hauríeu d'haver vist els crits, xiulades i l'ambient de bon veïnatge que hem viscut.
No importa si érem 100 o 200. No som esclaus dels números. Per a mi ha estat com si fóssim un milió. La gent que s'hi ha acos
tat ho ha fet contra el fred, la pluja i el vent, i tot i així amb ànims suficients per tallar una estona Sant Antoni Maria Claret i el Passeig Maragall.
Sé que l'Ajuntament està mirant de buscar solucions, però ara no podem defallir. Els compromisos, per escrit. No volem paraules, volem que el 20 es quedi.
Només puc agrair la tasca de l'Associació de Veïns Congrés-Indians, dels veïns i veïnes que heu col·laborat en l'organització i de tots i cadascun dels qui desafiant l'horrible temps heu vingut aquesta tarda.
LA TRINITAT VELLA NO POT ESPERAR
-
A l’entrada de la ciutat per l’Avinguda Meridiana, i sota el Pont de
Sarajevo, un gran cartell a mà esquerra diu “Benvinguts a Barcelona”. Sobre
el rètol s...
Fa 8 anys