Avui el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) ha publicat l'acord del Plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts de 23 de setembre de 2009, pel qual s'obre la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la realització de propostes artístiques que s'exhibiran a l'exposició 'Canòdrom 00:00:00'.
Les propostes artístiques han d'estar relacionades amb la idea del canòdrom com a futur centre d'art de Barcelona i Catalunya, obert a qualsevol dels llenguatges i formats de creació en arts visuals, amb possibilitats d’implicació amb l’entorn físic, humà i urbà, inclòs l’art públic efímer. Les indicacions que es donen als artistes interessats com a referència o marc conceptual, són específicament sobre la història del Canòdrom. Us en faig cinc cèntims:
El Canòdrom de la Meridiana de Barcelona és l'edifici destinat a funcions de centre d'art amb el nom de Canòdrom. Centre d'Art de Barcelona. Aquest edifici, situat al carrer Concepción Arenal, 165, de Barcelona, va ser projectat per l'arquitecte Antonio Bonet Castellana el 1962, amb la col·laboració de l'arquitecte Josep Puig Torn, i va obtenir un Premi FAD el 1963.
Bonet, deixeble de l'arquitectura funcional del GATPAC i de les inquietuds del moviment modern, dissenyà per a aquest canòdrom una estructura lleugera i mínima en la qual destaquen els pilars d'acer, les grades i les plaques de formigó que fan de serrell a l'edifici, fet que accentua el seu caràcter visiblement esquelètic i deutor de la idea de velocitat.
L'edifici va acollir les apostes per les curses de llebrers, una pràctica estesa a diverses ciutats de l'estat espanyol durant el franquisme i abans de la consciència ecologista. Les curses consistien en la competició entre llebrers que seguien una llebre mecànica a la pista-circuit que hi solia haver davant les grades dels canòdroms.
El Canòdrom de la Meridiana va ser l'últim canòdrom estable d'Espanya i un dels quatre canòdroms de l'àrea metropolitana de Barcelona. Va realitzar la darrera cursa el 22 de febrer de 2006. Finalment, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir l’edifici per dedicar-lo a equipament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada