MATEIX PROBLEMA, DIFERENT ACTITUD

El nou pla del Canòdrom en que el barri de Congrés-Indians perd definitivament l'espai per construir una residència de gent gran pública (en aquest moment la llista d'espera a Barcelona ciutat és de 6 anys) va ser presentat al plenari de Districte del mes de juliol on el vam rebutjar, amb l'abstenció del PP i l'acceptació de CiU. Per desgràcia aquesta només era la primera batalla, i encara ha de passar pel plenari de la Ciutat.

Després de l'estiu, i a petició del PSC, es van fer una comissió de seguiment de l'equipament i un consell de barri extraordinari per parlar del pla. Com ja he explicat en ocasions anteriors, tant en una ocasió com en l'altra aquest conseller es va quedar sol defensant que no es pot perdre sol d'equipaments i que el futur ha de seguir tenint com a objectiu la construcció de la residència de gent gran, a més dels altres equipaments compromesos. I dic sol perquè les entitats del barri han deixat de lluitar i han acceptat els plans de retallada del govern de Trias. 

Les raons són diverses, però principalment ha estat el cansament i la manca de recolzament dels veïns i veïnes, que no s'han mobilitzat ni han demostrat el suport que cal per mantenir un pols amb l'Ajuntament que, no ho oblidem, hauria beneficiat a tothom. Com a coneixedor d'aquesta realitat, no els puc retreure res a aquestes entitats, més bé al contrari, doncs puc comprendre que totes soles no poden seguir dia darrera dia en front d'una enorme institució que està fent del desgast i la desesperació l'eina per vèncer qualsevol resistència.

No sé si al final ens quedarem sense el sol d'equipaments perquè desconec si al final el PP recolzarà el desastre, tot i que sospito que si perquè porten 3 anys governant junts la Ciutat. De tota manera, encara que el teixit social del barri abandoni la lluita, el nostre grup municipal continuarà demanant l'espai per a la residència i tots els equipaments compromesos, i no defallirem. No podem acceptar que la Ciutat es gastés 26 Milions d'euros fa 7 anys per després renunciar a la meitat d'equipaments, ni que el govern de CiU digués que recolzava el pla pactat i dos anys després se'n desdigui.

Però una vegada exposats els esdeveniments, us vull parlar dels motius pels quals he posat el nom a aquest article:

Al barri del costat, a La Sagrera, hi ha uns terrenys per equipaments al costat de la Llotja, davant del camp de futbol del Sant Andreu. En aquests espais s'hi han de construir diversos equipaments, recollits en un pla que es va signar entre l'Associació de Veïns del barri i l'Alcalde Jordi Hereu, pels voltants del 2010-11, en les mateixes dates que es va decidir el pla d'equipaments del Canòdrom.

Entre els equipaments que s'hi han de construir hi ha una residència de gent gran pública, que ara pot desaparèixer segons els nous plans del govern de Trias. Us sona el tema?

Doncs bé, si bé al nostre barri s'ha abandonat la lluita, a La Sagrera l'Associació de Veïns no cedeix, i ha començat a demanar suport perquè entre tots es mantinguin els compromisos. Quina diferència!

Veieu? Ens trobem amb el mateix problema, l'incompliment del pla d'equipaments previstos que vol fer el govern de Trias, sacrificant en ambdós barris la residència de gent gran. Els terminis són gairebé els mateixos, la tàctica de l'Ajuntament de desgastar les entitats és la mateixa, però a La Sagrera la lluita segueix...